Aquí va el diàl.leg entre dues persones que es coneixen de fa molt de temps, i es troben un dia per casualitat:
- Hola, què tal? Quant de temps! Com va tot?
- Genial! Treballant a on sempre, te'n recordes? Doncs m'han ascendit! Ara tinc més càrreg, vaig de cul amb els nens i la familia. Amb prou feines tinc temps per estar amb ells, però bé, lo Normal. i tu què tal?
- Bé, potser no gaire Normal doncs, te'n recordes aquell projecte que tenia amb setze anys? Doncs per fi estic lluitant per tirar-lo endavant, ho he deixat tot, la feina, la estabilitat econòmica...les passo putes però estic feliç.
- Quina bogeria no? Però això no pot durar gaire. És com una fase de redescobriment?
- No, de fet és un canvi de vida, és com haver Despertat.
- Però arribarà un moment en que et voldràs casar, comprar un bon pis, tenir fills i tot això no? Hauries de sentar el cap, si no se't passarà l'arròs i quan te n'adonis no podràs fer res de tot això.
- Però justament faig el que m'agrada.
- No podies ser una mica més Normal?
- Perque?
- Perque s'ha de ser Realista, no pots viure d'un somni per sempre...
- Per mi, ser Realista és lluitar pel que em fa feliç.
- Sí home, això són parides que dius amb 16 anys, quan encara creus que pots canviar el món.
- Et puc fer una pregunta?
- Què?
- Quan et vas oblidar de qui ets, i et vas sotmentre a aquest ensinistrament de supervivència social a base de pa i circ? Quan vas deixar de creure que podem canviar el món?
- De veritat creus que pots canviar alguna cosa?
- Qui pot si no? Nosaltres som els que hi vivim! Això és ser Realista i tenir consciència de la Realitat. Això hauria de ser lo Normal.
- Ja, clar, que tu has Despertat, i ara veus les coses clares no? I creus que podràs acabar amb la fam al món, amb la guerra, fer el que vulguis, o tenir una feina que t'agradi?
Doncs no, la vida és dura, has de sobreviure, i tot té un preu! Per això has de treballar i guanyar diners, i ser Normal en la societat. No una persona completament aliena i flipada de la vida. Ho sento, però algú t'havia de dir quatre coses, a veure si assentes el cap, que no saps que tothom parla de tu? i no gaire bé que diguem.
- És difícil fer-me entedre en tant poc temps, però només et faré una pregunta: Tu, a la teva vida, fas el que Vols? o Vols el que fas?
No hay comentarios:
Publicar un comentario