De petita, veia l'hivern gris. L'asfalt mullat de pluja, la ciutat col.lapsada de trànsit, la gent corrent al metro sense pietat, depressa, per arribar a al feina, i començar des de ben d'hora, la rutina del dia.
Ara l'hivern té un altre color. Els arbres de davant de casa, han canviat de verd, a groc, taronja, i vermell foc, fins caure i deixar una estora roja, preciosa i frondosa. La llar de foc ha canviat les meves nits, i ara, a prop d'aquest element natural, em sento primitivament segura.
Vaig començar a escriure cançons de ben petita, i com mai vaig pensar que algú les escolatira, es va convertir en una pràctica habitual, com qui escriu un diari mig real, mig inventat. De petit, la frontera entre la realitat i la imaginació, és una fina línia que pots traspassar fàcilment, i sembla que amb l'edat s'endureix, i al final, no sen's permet somniar, perque somniar és de nens petits. S'ha de tenir els peus a terre, fer el que toca, tenir una imatge, per presumir, s'ha de patir, i treballar molt per algun dia tenir una casa, un cotxe o dos, una familia, fills, una mascota, i poder anar a passar els estius al poble...
Abans de Despertar, vivia dins d'un got d'aigua, o així és com ho veig ara. Tampoc és que faci tants anys que vaig Despertar, doncs realment mai vaig creure'm capaç de dedicar-me a la música, fins que vaig descubrir què és el que realment m'importa, el que realment em fa sentir viva. Et preguntes què és el que t'agradiaria estar fent en aquest precís instant, i després ve l'altre pregunta: Perquè no ho estic fent? què faig aquí? qui sóc? i perquè?
No sé si ho aconseguiré, no sé si podré canviar el món per poc que sigui, amb les meves cançons...sembla un projecte ambiciós per una personeta petita en l' inmens univers...però sóc de les que creu, que cadascú tenim aquella llum especial, que ens fa únics, i que ens permet decidir qui som i complir els nostres somnis i promeses de juventut.
Com un pressentiment recurrent, les meves cançons m'acosten cada cop més al somni, a l'objectiu, a ser qui vull ser. De vegades la sinceritat fereix d'una manera salvatge, i en cada vers descobreixo coses que no m'havia dit ni a mi mateixa. Ningú em va dir que seria fàcil, més bé al contrari, però això quasi que em motiva més encara.
Gràcies als que esteu sempre al meu costat, familia, amics, músics, i a tots/es els que escolteu les nostres cançons, i als que m'heu dit que quan escolteu algun dels temes d'Awake, alguna cosa seus mou per dins, perque aquest, és per mi, l'objectiu més gran!
No hay comentarios:
Publicar un comentario