Com pocs anys, aquesta revetlla no tenim concert. No us penseu, en teniem un, però resulta que al final volien pagar una misèria (de veritat, 300 euros per la feina de 4 musics i un Dj , fent unes cinc o sis hores de repertori en total per cap d'any...), en fi, però aquest no és el tema. La cosa es que ara toca buscar plans!
Aquesta és una nit màgica, la veritat és que potser és la que més m'agrada de les festes, tot i que segueixo pensant que en general són una tècnica d'ensinistrament i de promoció al consumisme...ahir vaig veure un cartell de llums de nadal, que posava directament, Sant Marti, Eix Comercial, això és un missatge nadalenc? i mereix consumir l'energia de no sé quantes bombetes nadalenques?
En fi, no em vull allunyar del meu destí en les meves paraules, fent paradetes estúpides en temes que ara no són importants. Coses que passen quan escrius així, sense pensar, i sense guió...
Cada cap d'any, penso en com he passat aquest últim any, i en què vull fer durant el proper. És dur mirar-te al mirall amb sinceritat, pensar si realment he estat feliç fent el que faig. Si els plans de l'any que ve em motiven per començar l'any amb energia.
Ja ho diuen, la cosa no és fer el que vulguis, si no Voler el que Fas. I sabeu què? Miro enrere, i tot i la crisi, les penúries econòmiques, les pèrdues personals, els fets inesperats, les "depres" i els cops d'eufòria...malgrat les dificultats, segueixo amb el meu somni al cap, és més gran del que confesso moltes vegades, més pretenciós, més impossible...però com més lluny el veig brillar, més força tinc per córrer a buscar-lo.
Somnio amb canviar el món, per poc que sigui, millorar-lo, arribar a l'ànima de les persones amb la meva música, com molts artistes han fet amb mi quan era petita, donant-me esperança al escoltar les seves cançons, i força per prendre decisions difícils, i que sovint la gent del teu voltant no entedrá mai, inclosa la gent que més t'estima, precisament per això. En el meu somni no sóc jo la protagonista, si no cadascuna de les persones amb les que connecti.
La vida és com un videojoc, però amb una sola partida. No sabem què hi ha després, per moltes històries, llegendes o teories que hagi anar escrivint la humanitat, però la veritat, és que no sabem què ens depara la mort. Només podem canviar el que està a les nostres mans, i la meva conclusió de tot plegat, és que Tot el què depèn de nosaltres, Tot el que està a les nostres mans encara que no ho sapiguem, Tot allò que podem canviar, ho podem millorar, sempre! Tenim més poder sobre la nostra pròpia vida del que ens volen fer creure.
Espero que aquest 2015 la Força us acompanyi, i tingueu coratge en el vostre viatge. Totes les vides estàn connectades d'alguna manera, i el que fas en la teva, no només t'afecta a tu, de fet, i com ja s'ha demostrat en la història, una sola persona, pot revolucionar el món.
Els meus plans pel 2015? La Revolució!
Us desitjo el millor per aquest nou any que comença.
No hay comentarios:
Publicar un comentario